Em presentava als 10km de la Vall d'Uixó amb la intenció de baixar dels 40m en un 10000 homologat per segona vegada en la temporada, era un 31 de maig a les 9 del matí i feia una temperatura magnífica per a la pràctica de l'atletisme popular.
El nombre de participants no arribava als 400, per la qual cosa a l'eixida no hi hagué massificacions i empentes, un primer km a 3:40 em deixà camp obert per a còrrer, tot i que aquest no hauria de ser el meu ritme de carrera. A partir del km 3 primer contratemps, la sabata esquerra on tenia el xip es desnuga, però així i tot continue corrent perquè la carrera és curta. Passe els 5km en 19:30 cosa que em deixa una bona renda per a anar administrant en el segon 5000, calcule que puc entrar en 39:30, però un km més endavant me'n adone de que el xip està a punt de soltar-se del cordill desnugat de la sabata i, al final !zas! Es solta he de pararar, col·locar el xip i tornar-me a nugar la sabata, se me'n va entre 30 i 45 s que a la llarga seran fatals.
Encare la recta final amb 38m llargs, accelere, pense que puc baixar de 40m, encara que siga per la mínima, però la recta és massa llarga i al final pare el crono en 40:17 (63 de la general), bon temps però per dalt de l'objectiu, una llastima. Conclusió: he comprat cordons elàstics d'aquells que no cal fer llaç.
Pel que fa a la cursa dir que em va sorprendre la poca participació en un 10000 homologat, i és que la gent li fas pagar 5 euros i es borra, malgrat que aquests 5 euros són els que marquen la diferència i permeten contractar els jutges per homologar la distància.
El recorregut no és especialment bonic, transcorre pel poble i el seu polígon, els km estaven ben marcats i a més també estaven senyalitzats els 500m de cada km, cosa que et permetia afinar més el ritme, un detall.
A destacar el pas per una gran avinguda en pendent amb quasi un km de pujada i un altre de baixada, un autèntic trencacames. En definitiva una bona cursa per a aconseguir marca amb una organització eficient.
diumenge, 14 de juny del 2009
dimarts, 12 de maig del 2009
Crònica Duatló de Guadassuar.
Per primera vegada podem dir que tot va rodar segons el previst. Els primers 5,2 km corrent a 19:38, és a dir a un ritme de 3:47 m/km i classificat el 51 del segment. Amb la bicicleta tampoc cap sorpresa, 48:50 per cobrir 24 km a una mitja de 29,5 km/h, el 140 del segment i amb dificultat per seguir el ritme dels diferents grups que m'anaven adelantant. L'últim segment corrent el vaig marcar a 10:16 en 2,6 km, a un ritme de 3:57 m/km i classificat el 47 del segment amb les bones sensacions que suposa adelantar sense ser adelantat.
La conclusió que es pot extreure d'açò es positiva, millorant una mica la carrera fins arribar a un ritme de 3:40 m/km i sobretot la bicicleta podem estar molt més a dalt, sobretot tenint en compte que en el segon segment de carrera sempre done un bon rendiment. Al final classificat el 108 sobre 175 amb 1h 18m a 15 m dels guanyadors.
Pel que fa a la duatló comença amb un circuit de carrera urbà al que s'havia de donar dues voltes, destacar un tram que passava per una plaça en el que la majoria de corredors acurtaven el recorregut de forma exagerada.
Pel que fa al circuit de bici transcorria per un tram del polígon molt recte pel qual es podien assolir bones velocitats i per camins rurals que obligaven a una conducció molt tècnica amb alguna corva de 180 graus, això si ben senyalitzada al terra i pels nombrosos voluntaris.
A tindre en compte dos costeretes, una a principi del circuit i altra al final, costeretes que a la segona i tercera volta al circuit ja feien pupa.
Lúltim segment de carrera transcorria pel mateix circuit urbà, en el qual es rebia el calor i els ànims del públic.
Pel que fa a l'organització cap queixa, segurament ajudà el fet que nomès s'inscribiren uns 180 duatletes, cosa que permeté tindre uns boxes ordenats i gens caòtics per a les transicions.
La conclusió que es pot extreure d'açò es positiva, millorant una mica la carrera fins arribar a un ritme de 3:40 m/km i sobretot la bicicleta podem estar molt més a dalt, sobretot tenint en compte que en el segon segment de carrera sempre done un bon rendiment. Al final classificat el 108 sobre 175 amb 1h 18m a 15 m dels guanyadors.
Pel que fa a la duatló comença amb un circuit de carrera urbà al que s'havia de donar dues voltes, destacar un tram que passava per una plaça en el que la majoria de corredors acurtaven el recorregut de forma exagerada.
Pel que fa al circuit de bici transcorria per un tram del polígon molt recte pel qual es podien assolir bones velocitats i per camins rurals que obligaven a una conducció molt tècnica amb alguna corva de 180 graus, això si ben senyalitzada al terra i pels nombrosos voluntaris.
A tindre en compte dos costeretes, una a principi del circuit i altra al final, costeretes que a la segona i tercera volta al circuit ja feien pupa.
Lúltim segment de carrera transcorria pel mateix circuit urbà, en el qual es rebia el calor i els ànims del públic.
Pel que fa a l'organització cap queixa, segurament ajudà el fet que nomès s'inscribiren uns 180 duatletes, cosa que permeté tindre uns boxes ordenats i gens caòtics per a les transicions.
dimarts, 21 d’abril del 2009
Duatló de Guadassuar
Després dels naufragis a la marató de València i a la duatló de Manises i de la participació lúdica en algunes carreres populars del circuit de la ciutat de València, tornaré a la competició en la Duatló de Guadassuar el 9 de maig, duatló curta que es composa de 5km de carrera a peu, 20km en bicicleta i 2,5 de carrera a peu. L'objectiu és millorar la participació de Manises i tractar de de quedar en l'equador de la carrera. El fondo ciclista en l'actualitat és una mica més gran i espere trobar-me a un bon nivell en la carrera a peu. Ja faré la crònica parlant de la carrera i explicant les sensacions durant aquesta.
dijous, 12 de març del 2009
Objectius futurs
Després de la debaclé maratónica, comença una nova etapa en el programa d'entrenament. Al contrari que si prepares una marató amb profunditat, si ho fas de forma insuficient no e`t trobes cremat psicològica i físicament. Per posar un exemple: l'any passat després de les 2:53:55 ja no vaig fer pràcticament res de profit en el que resta de temporada (si exceptuem un 10000m en 38:45 a Borriana).
Actualment és al contrari, podem dir que camine cap al moment més dolç de la temporada, amb un nou pla d'entrenament que combina carrera amb natació i en breu ciclisme enfocat al 15000m de Massamagrell (en abril; homologa) i la triatló de València en juny.
Amb la base de l'anterior entrenament maratònic ara treballe ritmes i comence a estar veritablement ràpid, la darrera sèrie de 400 del dimarts 10 de març la vaig marcar en 1:16, les nou anteriors cap va pujar de 1:24. I açò sols és el principi, lo veritablement bó comença ara afortunadament, us mantindré informats gent.
Actualment és al contrari, podem dir que camine cap al moment més dolç de la temporada, amb un nou pla d'entrenament que combina carrera amb natació i en breu ciclisme enfocat al 15000m de Massamagrell (en abril; homologa) i la triatló de València en juny.
Amb la base de l'anterior entrenament maratònic ara treballe ritmes i comence a estar veritablement ràpid, la darrera sèrie de 400 del dimarts 10 de març la vaig marcar en 1:16, les nou anteriors cap va pujar de 1:24. I açò sols és el principi, lo veritablement bó comença ara afortunadament, us mantindré informats gent.
divendres, 27 de febrer del 2009
Una cura d'humiltat 3:33:40
Si una conclusió puc extreure de la marató de València celebrada el 22 de febrer passat és precisament aquesta, mai hem subestimar a la mare de totes les carreres de fons. Després d 'haver fet 2:53:55 l'any passat ja era conscient de que aquest any em trobaria molt lluny d'aquesta marca. El que no sabia és que me'n aniria quasi als 40 minuts de diferència.
Molt curt de km ( apenes 3 entrenaments llargs, cap dels quals arribà a les 2h) i amb uns hàbits alimenticis inadequats per a la gran cita, pensava que aquest any no em podia acostar ni de lluny a les 3h, però amb un excés de confiança vaig marcar el meu objectiu en una marca que pensava assolible, 3h 15m. Per molt curt de km que anara, un ritme de 4m 35s/km era teòricament molt fàcil de portar.
Amb un dia primaveral, assoleiat i sense un bri de vent, a la eixida ja mirava amb anhel al pràctic de les 3h, aquest any no seria la meua referència. Quan vaig localitzar al de les 3:15 em vaig afegir disciplinadament a l'autobús.
Poc abans de la mitja marató vaig decidir abandonar el grup, ja que el pràctic estava marcant els km massa ràpid i vaig passar la mitja marató en 1h 37m com tenia previst.
A partir del km 25 començaren les dificultats, vaig perdre 3 dels 6 gels que portava mal enganxats, el pulsometre començava a marcar un ritme per dal de 170 pulsacions i els músculs isquiotibials començaven a avisar que no aguantaríen durant molt de temps.
Aquests contratemps obligaren a disminuir el ritme progressivament 4:40, 4:45, 5:00, 5:05...
A partir del 32 els isquiotibials estaven enrampats i encara quedaven uns 10km però podia matenir un ritme de carera per baix de 5:30.
Va ser en els últims 5km quan em vaig vore obligat a caminar diverses vegades per estirar els músculs marcant km per dalt de 6:00.
El temps final fou de 3:33:40 però així i tot he de dir que vaig disfrutar molt, un dia magnífic per a còrrer, a més per fi la marató de València ha aconseguit portar gent al carrer, especialment bonic el pas per carrer Colom i Guillem de Castro farcits de gent, especialment depriment el pas pel Bulevar sud buit de gent i inacabable, col·locat als darrers km de la carrera.
Per a la marató del 2010, el 30 aniversari em compromet a abordar els 2:50, però he de dir que malgrat tot l'experiència de còrrer a poc a poc ha segut molt gratificant i el desgast que he patit durant la carrera i l'entrenament previ ha segut molt menor. De tant en tan còrrer sense pressió és molt gratificant.
Molt curt de km ( apenes 3 entrenaments llargs, cap dels quals arribà a les 2h) i amb uns hàbits alimenticis inadequats per a la gran cita, pensava que aquest any no em podia acostar ni de lluny a les 3h, però amb un excés de confiança vaig marcar el meu objectiu en una marca que pensava assolible, 3h 15m. Per molt curt de km que anara, un ritme de 4m 35s/km era teòricament molt fàcil de portar.
Amb un dia primaveral, assoleiat i sense un bri de vent, a la eixida ja mirava amb anhel al pràctic de les 3h, aquest any no seria la meua referència. Quan vaig localitzar al de les 3:15 em vaig afegir disciplinadament a l'autobús.
Poc abans de la mitja marató vaig decidir abandonar el grup, ja que el pràctic estava marcant els km massa ràpid i vaig passar la mitja marató en 1h 37m com tenia previst.
A partir del km 25 començaren les dificultats, vaig perdre 3 dels 6 gels que portava mal enganxats, el pulsometre començava a marcar un ritme per dal de 170 pulsacions i els músculs isquiotibials començaven a avisar que no aguantaríen durant molt de temps.
Aquests contratemps obligaren a disminuir el ritme progressivament 4:40, 4:45, 5:00, 5:05...
A partir del 32 els isquiotibials estaven enrampats i encara quedaven uns 10km però podia matenir un ritme de carera per baix de 5:30.
Va ser en els últims 5km quan em vaig vore obligat a caminar diverses vegades per estirar els músculs marcant km per dalt de 6:00.
El temps final fou de 3:33:40 però així i tot he de dir que vaig disfrutar molt, un dia magnífic per a còrrer, a més per fi la marató de València ha aconseguit portar gent al carrer, especialment bonic el pas per carrer Colom i Guillem de Castro farcits de gent, especialment depriment el pas pel Bulevar sud buit de gent i inacabable, col·locat als darrers km de la carrera.
Per a la marató del 2010, el 30 aniversari em compromet a abordar els 2:50, però he de dir que malgrat tot l'experiència de còrrer a poc a poc ha segut molt gratificant i el desgast que he patit durant la carrera i l'entrenament previ ha segut molt menor. De tant en tan còrrer sense pressió és molt gratificant.
dijous, 19 de febrer del 2009
Règim dissociat escandinau.
Avui que ja estic més d'humor us parlaré del règim dissociat escandinau. Segons diuen els experts, la setmana abans d'una prova d'ultrafondo (en aquest cas la marató que m'espera el diumenge) pots optimitzar les teues reserves enèrgètiques seguint una dieta correcta.
Les maratons solen celebrar-se totes en diumenge, és per això que el règim que us vaig explicar arranca el dilluns. Aquest règim es composa de dues fases principals:
1) DESCÀRREGA (des del dilluns fins el dimecres) : durant aquest període l'objectiu és buidar al màxim les reserves corporals de glucògen. Per tant l'alimentació serà quasi en exclusiva protèicia, mentre que els hidrats de carboni, els greixos i els sucres estaran pràcticament absents. Aquesta buidatge es complementa amb tres sessions de carrera suaus (30 minuts) que compliran dues funcions, per una banda aprofundir en aquest buidatge i per l'altra acostumar al cos a l'esforç tenint reserves baixes, cosa que ens ajudarà a partir del km 30 de la marató.
La dieta durant aquesta etapa es composarà bàsicament de llegums, pit de pollastre, tonyina, enciam, peix blanc, oli, pernil dolç, iogurt desnatat i algunes verdures com l'albergínia i la carabasseta o carbassó. Supose que entendreu perquè no estava d'humor fins al dia d'avui, sense pa, llet, arrós, pasta...
2) CÀRREGA (des del dijous fins el diumenge pel mati) : una vegada tenim els dipòsits de glucògen al mínim, segons diuen els experts tenim una assimilació molt més gran del que mengem deguda a l'anterior període de carestia, de manera que podrem omplir els nostres dipòsits d'energia al màxim. Es tracta d'una etapa en la que hem de menjar de forma abundant aliments rics en hidrats de carboni (pa, pasta, arrós...) unes 5 vegades al dia, a la vegada que hidratem el nostre cos amb més de 3l de líquid al dia combinant la beguda isotònica i energètica amb l'aigua.
Al contrari que en l'etapa anterior, durant aquesta no es corre, únicament es fa un petit escalfament per tonificar el dissabte, que mai excedirà els 20 minuts. Tot açò combinat amb un descans quasi absolut per tal de tenir el glucògen a rebossar el dia de la cursa, arribant a agafar 1 o 2kg més dels que teníem abans d'encetar la dieta.
Bé amb això m'acomiade amb l'ànim d'ahaver-vos introduit una mica més en el món de l'atletisme popular.
Les maratons solen celebrar-se totes en diumenge, és per això que el règim que us vaig explicar arranca el dilluns. Aquest règim es composa de dues fases principals:
1) DESCÀRREGA (des del dilluns fins el dimecres) : durant aquest període l'objectiu és buidar al màxim les reserves corporals de glucògen. Per tant l'alimentació serà quasi en exclusiva protèicia, mentre que els hidrats de carboni, els greixos i els sucres estaran pràcticament absents. Aquesta buidatge es complementa amb tres sessions de carrera suaus (30 minuts) que compliran dues funcions, per una banda aprofundir en aquest buidatge i per l'altra acostumar al cos a l'esforç tenint reserves baixes, cosa que ens ajudarà a partir del km 30 de la marató.
La dieta durant aquesta etapa es composarà bàsicament de llegums, pit de pollastre, tonyina, enciam, peix blanc, oli, pernil dolç, iogurt desnatat i algunes verdures com l'albergínia i la carabasseta o carbassó. Supose que entendreu perquè no estava d'humor fins al dia d'avui, sense pa, llet, arrós, pasta...
2) CÀRREGA (des del dijous fins el diumenge pel mati) : una vegada tenim els dipòsits de glucògen al mínim, segons diuen els experts tenim una assimilació molt més gran del que mengem deguda a l'anterior període de carestia, de manera que podrem omplir els nostres dipòsits d'energia al màxim. Es tracta d'una etapa en la que hem de menjar de forma abundant aliments rics en hidrats de carboni (pa, pasta, arrós...) unes 5 vegades al dia, a la vegada que hidratem el nostre cos amb més de 3l de líquid al dia combinant la beguda isotònica i energètica amb l'aigua.
Al contrari que en l'etapa anterior, durant aquesta no es corre, únicament es fa un petit escalfament per tonificar el dissabte, que mai excedirà els 20 minuts. Tot açò combinat amb un descans quasi absolut per tal de tenir el glucògen a rebossar el dia de la cursa, arribant a agafar 1 o 2kg més dels que teníem abans d'encetar la dieta.
Bé amb això m'acomiade amb l'ànim d'ahaver-vos introduit una mica més en el món de l'atletisme popular.
dilluns, 9 de febrer del 2009
Mitja marató de Xàtiva
Es notava l'ambient pre-maratonià, a dos setmanes de la marató de València, la mitja de Xàtiva és una pedra de toc, un dels últims rodatges o tests que podem fer per veure si estem preparats per a la marca que busquem.
La gent, si exceptuem els 100 primers classificats rodava tranquilament en grupetes conversant sobre la gran cita que els espera d'ací a dues setmanes en la ciutat del Túria.
El meu cas és paradigmàtic, amb 1:35:30 vaig rodar més de 10 minuts per sobre de la meua marca en mitja, però no era qüestió d'apretar, les lesions són traidores i qualsevol excés tan a prop de la gran cita es pot pagar.
Pel que fa a la cursa en si, dir que malgrat no ser una de les mitjes més prestigioses del territori, està ben organitzada, va acollir sense cap problema organitzatiu una allau de 1000 corredors i el recorregut era bonic, sobretot els km que trabnscorrien pel centre històric d'aquesta centenària ciutat. No és bona per a buscar marca ja que hi ha diverses costeretes que impedeixen agafar un ritme, però és una cursa en la que si vens a disfrutar ho faràs sense dubte.
La gent, si exceptuem els 100 primers classificats rodava tranquilament en grupetes conversant sobre la gran cita que els espera d'ací a dues setmanes en la ciutat del Túria.
El meu cas és paradigmàtic, amb 1:35:30 vaig rodar més de 10 minuts per sobre de la meua marca en mitja, però no era qüestió d'apretar, les lesions són traidores i qualsevol excés tan a prop de la gran cita es pot pagar.
Pel que fa a la cursa en si, dir que malgrat no ser una de les mitjes més prestigioses del territori, està ben organitzada, va acollir sense cap problema organitzatiu una allau de 1000 corredors i el recorregut era bonic, sobretot els km que trabnscorrien pel centre històric d'aquesta centenària ciutat. No és bona per a buscar marca ja que hi ha diverses costeretes que impedeixen agafar un ritme, però és una cursa en la que si vens a disfrutar ho faràs sense dubte.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
