dijous, 19 de febrer de 2009

Règim dissociat escandinau.

Avui que ja estic més d'humor us parlaré del règim dissociat escandinau. Segons diuen els experts, la setmana abans d'una prova d'ultrafondo (en aquest cas la marató que m'espera el diumenge) pots optimitzar les teues reserves enèrgètiques seguint una dieta correcta.
Les maratons solen celebrar-se totes en diumenge, és per això que el règim que us vaig explicar arranca el dilluns. Aquest règim es composa de dues fases principals:

1) DESCÀRREGA (des del dilluns fins el dimecres) : durant aquest període l'objectiu és buidar al màxim les reserves corporals de glucògen. Per tant l'alimentació serà quasi en exclusiva protèicia, mentre que els hidrats de carboni, els greixos i els sucres estaran pràcticament absents. Aquesta buidatge es complementa amb tres sessions de carrera suaus (30 minuts) que compliran dues funcions, per una banda aprofundir en aquest buidatge i per l'altra acostumar al cos a l'esforç tenint reserves baixes, cosa que ens ajudarà a partir del km 30 de la marató.
La dieta durant aquesta etapa es composarà bàsicament de llegums, pit de pollastre, tonyina, enciam, peix blanc, oli, pernil dolç, iogurt desnatat i algunes verdures com l'albergínia i la carabasseta o carbassó. Supose que entendreu perquè no estava d'humor fins al dia d'avui, sense pa, llet, arrós, pasta...

2) CÀRREGA (des del dijous fins el diumenge pel mati) : una vegada tenim els dipòsits de glucògen al mínim, segons diuen els experts tenim una assimilació molt més gran del que mengem deguda a l'anterior període de carestia, de manera que podrem omplir els nostres dipòsits d'energia al màxim. Es tracta d'una etapa en la que hem de menjar de forma abundant aliments rics en hidrats de carboni (pa, pasta, arrós...) unes 5 vegades al dia, a la vegada que hidratem el nostre cos amb més de 3l de líquid al dia combinant la beguda isotònica i energètica amb l'aigua.
Al contrari que en l'etapa anterior, durant aquesta no es corre, únicament es fa un petit escalfament per tonificar el dissabte, que mai excedirà els 20 minuts. Tot açò combinat amb un descans quasi absolut per tal de tenir el glucògen a rebossar el dia de la cursa, arribant a agafar 1 o 2kg més dels que teníem abans d'encetar la dieta.
Bé amb això m'acomiade amb l'ànim d'ahaver-vos introduit una mica més en el món de l'atletisme popular.