dilluns, 2 de febrer de 2009

Duatló de Manises.

El dissabte amaneixia gris, era el meu debut en el mon de la Duatló i debutava en el meu poble, havia d'estar feliç. Però no era una cursa com qualsevol altra, un membre del meu club de triatlon Komando Fisioreig club Triatlón, Francisco Ortega, alias Pakocop, havia perdut la vida la setmana anterior arrollat per un cotxe mentre entrenava amb la bicicleta.
Aquesta circumstància ens impulsà a retre-li homenatge. Cal dir que l'organització de la cursa es volcà i ens permeté col·locar-nos davant del tot mentre es feia el minut de silenci.
La consigna del club era romandre units durant tota la cursa formant un pelotó, exceptuant un de nosaltres que intentava guanyar la cursa per retre homenatge al company.
Al final quedà cinqué. La resta rodarem els 5 km inicials en grup a ritme de 4:30 el km mentre rebiem l'ovació càlida de tot el públic assistent cada cop que passavem.
Després en la bicicleta es feren algunes grupetes, jo particularment em vaig quedar endarrerit perquè fa poc que entrene aquesta disciplina, però en els 2,5 últims km corrent vaig recuperar el minut i mig perdut i vaig poder entrar amb tot el grup després d'un parcial de carrera a ritme 3:50 el km aproximadament.
Un debut emotiu el meu en el món de la Duatló, emotiu per una qüestió tràgica, així que espere que les properes cròniques que us envie tinguen un altre to.